COMPRAR ENTRADES
COMPRAR ENTRADES

Conegui la Catedral – Plànol 30-43

Portalada romànica del claustre

Magnífica portalada romànica treballada en marbre blanc a finals del segle XII i que comunica el claustre amb l’interior de la Catedral. Està formada per un conjunt d’arquivoltes adovellades que reposen sobre els brancals i emmarquen el timpà on s’allotja la Maiestas Domini orlada per la màndorla, i el Tetramorfos o representacions zoomorfes dels evangelistes Mateu (Àngel), Marc (Lleó), Lluc (Bou) i Joan (Àliga). El capitell del mainell es decora amb escenes del Naixement de Crist, els Reis Mags davant Herodes i Herodías, i l’Epifania o Adoració dels Mags.

Els capitells laterals mostren repertoris al·lusius a la fauna i flora, una escena amb els tres Mags adormits en un mateix llit i advertits per l’Àngel, i una altra amb el sepulcre vuit, el sudari, els soldats i les Tres Maries en referència a la Ressurrecció de Crist. El portal està timbrat pel crismó, o monograma de Crist, amb les lletres Alfa i Omega.

Jardí del claustre

La construcció del claustre s’inicià a finals del segle XII i va finalitzar a principis del XIII. Era un lloc de lectura, passeig i meditació; també s’hi celebraven processons i aquí convergien les principals dependències canonicals comunes: dormitori, aula capitular, refetor, biblioteca…

El revers dels murs de les ales nord i est coincideix amb l’angle de la façana d’una edificació romana del segle I d.C. El claustre presenta planta quadrangular, voltes de creueria amb senzilla motllura, i interessants claus de volta relacionades amb el primer estil gòtic.

Cada una de les quatre galeries es divideix en sis trams en els quals, sota un arc apuntat de descàrrega, s’obren dos petits òculs amb traceria calada, i tres arcs de mig punt sobre columnes geminades amb capitells i impostes de marbre blanc amb una suggestiva varietat de temes bíblics, llegendaris, hagiogràfics i morals.

La tradició romànica és patent en la decoració escultòrica, en canvi les gelosies dels òculs i el fris d’arquets polilobulats que, per l’exterior, corona perimetralment el claustre, són de clara ascendència islàmica. El conjunt circumda un espai ajardinat, l’hortus conclusus que, amb les seves plantes i sortidors, evoca al creient el Paradís terrenal perdut.

Cimaci de la processó de les rates

Vet aquí que una vegada, en un palau noble de Tarragona, hi havia moltes rates i ningú aconseguia matar-les. Un dia, es va organitzar un banquet i el Rei era el convidat més important, però van aparèixer les rates espantant a tots els convidats i menjant-se el que hi havia a sobre de la taula.

El noble, avergonyit, va cercar el millor gat de la província; tot i això, el pobre no podia acabar amb elles perquè s’amagaven als seus caus, on ell no hi cabia. Un dia, el gat va decidir fer-se el mort i es va estirar a terra amb les potes enlaire.

Quan les rates van veure que el gat estava mort, van decidir portar-lo en processó a sobre una escala per enterrar-lo. Llavors, el gat mirant d’esquitllèbit, va veure que estaven totes les rates, va saltar i se les va menjar totes. El noble estava tant content que va prometre al gat que faria esculpir la seva història per a què tothom la conegués. I així ho va fer.

Sagristia Major

Es tracta d’una construcció del segle XIII habilitada, en un principi, com a capella segons ho evidencia l’enteixinat existent a la Sala del Tresor, que va formar part del desaparegut cor, i la credença mural que figura al costat de la porta que comunica amb l’absis central.

Posteriorment es va destinar a sagristia i s’adequaren en el mur els finestrals actuals. Sota el doser de la capçalera destaca la notable talla barroca de Crist crucificat i en agonia, d’acusat contraposto. És obra del segle XVIII procedent de l’església tarragonina de Sant Miquel del Pla.

Del mur oriental pengen les dues meitats d’un dels tapissos de la sèrie Història de Josep a Egipte, relat del Gènesi en el qual Josep és venut als ismaelites pels seus germans a Dotàn a canvi de 20 monedes de plata, i la seva posterior exaltació a la cort del Faraó; fou donat per l’arquebisbe Ferran d’Aragó i es va realitzar a Brusel·les a principis del segle XVI.

Tresor

Portal gòtic 

Un mur, i el seu corresponent portal gòtic amb dintell conopial, avantposat a l’arc escarser que sostenia el desaparegut cor, es troba entre la sagristia i la Sala del Tresor.

Un cop en ella, contempli l’excel·lent enteixinat gòtic mudèjar, de mitjans del segle XIV; la seva armadura apareix policromada amb assumptes heràldics, geomètrics i figuratius. Es reitera el blasó de Bernat d’Albió, canonge obrer que el manà construir.

Argenteria litúrgica

Als armaris envidriats i enreixats s’hi guarden diversos objectes de culte, en especial argenteria litúrgica. Cal destacar la col·lecció de calzes, masses processionals i bàculs episcopals dels segles XVIII al XIX, l’urna pel Monument de Dijous Sant, cisellada per l’argenter tarragoní Gaspar Arandes Canals el 1682, les peces processionals i la monumental custòdia neogòtica, obres barcelonines del segle XIX.

Les peces més notables del Tresor catedralici desaparegueren durant la invasió napoleònica de 1811.

Capella del Corpus Christi

Pinacoteca gòtica

Aquest recinte fou Antiga Aula Capitular. És de planta quadrangular amb volta de canó apuntada, i fou edificada a inicis del segle XIII. L’any 1330 el pavorde Guerau de Rocabertí va manar enderrocar la testera i construir una capella en forma d’absis poligonal dedicada al culte de l’Eucaristia. Des de llavors rep el nom de capella del Corpus Christi. El relleu policromat de la clau de volta representa el Crist en Majestat mostrant la Sagrada Forma.

Amb ocasió d’aquesta ampliació els seus murs foren decorats amb un tema de l’Anunciació i una sèrie d’imatges de sants i apòstols tallades en pedra. Són de la primera meitat del segle XIV i conserven restes de policromia així com també els reiterats emblemes del fundador.

Aquí s’exposen valuoses mostres de pintura catalana en taula, amb exemples del gòtic lineal d’influència francesa i anglesa, passant per l’italianisme, continuant pel gòtic internacional i arribant a la pintura d’influència flamenca.

Època renaixentista i barroca

L’època moderna fou un període florent per a la història i l’art de l’arxidiòcesi de Tarragona. El Renaixement s’introduí en el territori. L‘Església jugà un paper molt important en l’impuls de les noves obres públiques i de la creació de la Universitat. Fou el primer lloc de la Cristiandat on es reconegué i acceptà el concili de Trento. Moltes creacions artístiques de la segona meitat del segle XVI i del segle XVII incidiren en temes com la Immaculada Concepció, els sants, el reconeixement i exaltació dels sagraments entre altres. Les sales recullen un conjunt de pintura de producció local i d’escultura renaixentista. De l’època del Barroc s’exposen alguns exemples de pintura i notables escultures de fusta policromada. També, d’època contemporània, es mostra la custòdia modernista obra de Bernardí Martorell, deixeble d’Antoni Gaudí.

Sala Capitular

L’Aula Capitular acull, a l’actualitat, les reunions solemnes del Capítol de la Catedral integrat pel cos de canonges. En aquesta sala s’exposen peces tan rellevants com el tapís anomenat de les Potestats o de «La Bona Vida» del segle XV que és la peça més important de la gran col·lecció de tapissos de la Catedral. Ofereix una visió idealitzada de l’ordre públic, jurídic i social. També el drap mortuori de Pere Anton d’Aragó del segle XVII del monestir de Poblet.

Capella de Sant Ramon

És d’estil gòtic i es va contruir a partir del 1520 a costa del canonge Joan Poblet. El portal presenta arc canopial amb dovelles i traceria calada a l’intradós. El reduït primer tram de la volta és de creueria i a les tres voluminoses claus, esplèndidament esculpides i policromades, figuren Caterina d’Alexandria, l’emblema del fundador, i san Joan Baptista. La capçalera és gallonada mitjançant baquetons radials recollits per mitges columnes suspeses sobre el mur.

La imatge del titular és obra de l’escultor reusenc Ramón Ferran, realitzada en marmolina l’any 1989 per encàrrec de l’arquebisbe de Tarragona Ramón Torrella i Cascante mort el 2004. Al paviment s’hi enquadra el seu epitafi sepulcral juntament al del fundador de la capella.

Capella de Santa Maria Magdalena

Fou construïda l’any 1536; és d’estil plateresc i amb exuberant repertori arquitectònic i ornamental. L’intradós de l’arc toral i les pilastres laterals estan profundament decorades amb grotescs a candelieri que també s’observen a la cresteria de l’excel·lent reixa. Es cobreix amb volta de canó amb adorns de casetons que es repenja sobre un fris de triglifs i metopes on s’allotgen emblemes heràldics. El retaule, pintat a l’oli amb seqüències de la vida de Santa Maria Magdalena, s’atribueix a Francesc Olives i podria haver-lo realitzat cap al 1536.

Capella de la Mare de Déu de la Guia

És d’estil gòtic i els seus promotors van ser el canonge Bertran de Montoliu i el seu germà el vicealmirall Berenguer; així ho evidencia l’escultor familiar que decora la clau central de la volta de creueria.

Es va erigir al voltant del 1300 per acollir l’agegantada talla policromada de la titular que s’allotja a la fornícula de la capçalera. La imatge, una de les més antigues de la Catedral, coneguda documental i vulgarment com La Grossa. Es va tallar entre els segles XIII i XVI utilitzant diverses fustes de pi amb policromia original al temple, i repolicromada durant el barroc. La mesa de l’altar reposa sobre un tambor de columna romana.

Francisco Plaza

L’home més alt del seu temps

Davant la capella de la Mare de Déu de la Guia es troba el sepulcre del militar i capità de cavalls coracers Francisco Plaza, “l’home més alt del seu temps”, com es pot llegir a la làpida. Mesurava més de 12 pams que equivaldrien a una alçada total de 2,34 m.

Va nèixer a Milà l’any 1597, possiblement en el si d’una família originària de la península Ibèrica, ja que eren molts els nobles, funcionaris o militars que durant el segle XVI van anar a provar fortuna a Itàlia i es van acabar establint i fundant una família.

Als quinze anys inicià la seva carrera militar en la que va servir durant trenta anys als terços de Flandes i a Itàlia fins que, l’any 1634, va ser traslladat al Rosselló per formar part de l’exèrcit de Felip IV. Segons la documentació que es conserva d’aquesta època, l’any 1637 es troba a Caldes de Montbui i a Badalona, on ell i els seus soldats són acusats de cometre excessos contra la pagesia catalana.

Fortaleza de Salses en el Rosellón 

El 1639 participa activament a l’ofensiva militar per recuperar la fortalesa de Salses al Rosselló. Va caure presoner dels francesos però el 1640 va ser alliberat al ser bescanviat per un tinent d’artilleria francès. És durant aquest any, amb l’esclat de la revolta pagesa dels Segadors, quan s’incorpora a l’exèrcit del marquès de Los Vélez, participant en les accions de repressió contra Catalunya. L’any 1641 va ser malferit a la batalla de Montjuïc, on Los Vélez va ser derrotat per l’exèrcit catalano-francès.

En la seva retirada, Francisco Plaza va ser ràpidament traslladat a Tarragona, on va morir el dia 3 de febrer com a conseqüència de les ferides rebudes en el combat. Va ser enterrat a la Catedral de Tarragona el dia 5 de febrer, havent adquirit la condició de noble ja que era cavaller de l’ordre de Santiago. Gràcies a la tecnologia de la realitat augmentada podem veure una reconstrucció de Francisco Plaza i comprovar la seva alçada.

Capella de la Mare de Déu del Claustre

Va ser construïda entre els segles XVI i XVII. Després d’accedir-hi, pot observar els sepulcres de l’arquebisbe Antoni Echanove i Zaldívar, que ocupà la seu tarraconense entre 1825 i 1854, i el de Vicenç Falconer, metge del Capítol Catedralici mort el 1693.

El retaule, d’alabastre i pedra de Santa Tecla, el van fer Bernat i Josep Verderol durant 1852. Al cambril s’hi venera la imatge de la Mare de Déu del Claustre, talla de fusta policromada dels segles XIII o XIV. A la seva esquerra pot contemplar un quadre amb el tema de l’Anunciació, pintat pel tarragoní Miquel Fluixenc i Trill. Les restants pintures representen l’Aparició de la Verge a San Francesc de Paula, i l’Aparició de la Verge a San Felip Neri, datables entre els segles XVII i XVIII.

Capella de Sant Salvador

Capella renaixentista erigida a instància de Nicolau Albanell i la seva esposa Ángela Trillo. La llicència per a la seva construcció l’atorgà el Capítol el 1533 i va ser beneïda l’11 d’abril de 1535. És una construcció de pedra calcària, àmplia i diàfana, que segueix molt de prop les traces més elementals del Renaixement, presents a la generosa volta de canó con adornaments de casetons sobre un fris de triglifs i metopes.

L’altar el va fer construir el beneficiat Pere Mir el 1537. El retaule en alt relleu del baptisme de Jesús, que presideix el frontal, és obra de Vicenç Roig i Besora realitzat cap al 1835 en fusta de pi estocada en blanc. Substitueix un altre dedicat a Santa Maria de l’Esperança que es va col·locar el 1537.

Capella de la Mare de Déu de les Neus

Capella gòtica edificada cap el 1414 per Pere de Vallfogona i Guillem de la Mota, a costa de Pere Poch, ciutadà de Tarragona. Destaca el seu portal motllurat exornat de la cardina a l’extradós, el reduït tram inicial de la volta de creueria i tres claus historiades: santa Tecla a l’arc toral, la Tau del Capítol a la primera volta, i la Verge amb el Nen Jesús a la segona; ressalta també la ornamentada capçalera de nervis flanquejats per ganxet.

S’hi venera un quadre a l’oli de la Mare de Déu de les Neus, o de la Bona Nova, pintat entre els segles XVIII i XIX, d’autor desconegut. La reixa la va forjar Vidal Gassia, ferrer de Tarragona.

Antic refectori dels canonges

Aquesta sala s’ubica en les antigues dependències del refetor de la comunitat de canonges d’època medieval. Va ser erigit al segle XII amb volta de canó apuntada. La seva capçalera mostra encara avui part del mur romà construït durant el segle I d.C. segons la tècnica de l’opus quadratum i en isòdom. Les perforacions dels carreus evidencien que va estar recobert de marbre, practica habitual dels monuments importants de l’Imperi. A la sala també es pot contemplar una cisterna d’època visigòtica.

La col·lecció d’obres d’art que es mostra  està formada per inscripcions, escultura en fusta i pedra policromades, orfebreria i mostres de tèxtil que abasten del segle XII al segle XIV, i que procedeixen de la catedral, d’esglésies parroquials, santuaris i ermites de l’arxidiòcesi.

Conegui la Catedral – Plànol 1-10

Conegui la Catedral – Plànol 11-20

Conegui la Catedral – Plànol 21-29
crossmenu