Coneix la Catedral: plànol 30 – 42

A continuació es presenten els espais de la Catedral de Tarragona corresponents als punts 30 – 42 del plànol.

30. PORTA DEL CLAUSTRE

Magnífic portal romànic treballat en marbre blanc a finals del segle XII i que comunica el claustre amb l’interior de la catedral.

Representacions zoomorfes

Està format per un conjunt d’arquivoltes adovellades que reposen sobre els brancals i emmarquen el timpà on s’allotja la Maiestas Domini orlada per la màndorla, i el Tetramorfos o representacions zoomorfes dels evangelistes Mateu (Ángel), Marc (Lleó), Lluc (Bou) i Joan (Àliga).

El capitell del mainell es decora amb escenes del Naixement de Crist, els Reis Mags davant Herodes i Herodías, i l’Epifania o Adoració dels Mags.

Fauna i flora

Els capitells laterals mostren repertoris al·lusius a la fauna i flora, una escena amb els tres Mags adormits en un mateix llit i advertits per l’Àngel, i una altra amb el sepulcre vuit, el sudari, els soldats i les Tres Maries en referència a la Ressurrecció de Crist.

El portal està timbrat pel crismó, o monograma de Crist, amb les lletres Alfa i Omega

31. CLAUSTRE

La construcció del claustre s’inicià a finals del segle XII i va finalitzar a principis del XIII.
Era un lloc de lectura, passeig i meditació; també s’hi celebraven processons i aquí convergien les principals dependències canonicals comunes: dormitori, aula capitular, refetor, biblioteca…

Murs

El revers dels murs de les ales nord i est coincideix amb l’angle de la façana d’una edificació romana del segle I d.C.

El claustre presenta planta quadrangular, voltes de creueria amb senzilla motllura, i interessants claus de volta relacionades amb el primer estil gòtic.

Galeries

Cada una de les quatre galeries es divideix en sis trams en els quals, sota un arc apuntat de descàrrega, s’obren dos petits òculs amb traceria calada, i tres arcs de mig punt sobre columnes geminades amb capitells i impostes de marbre blanc amb una suggestiva varietat de temes bíblics, llegendaris, hagiogràfics i morals.

Tradició romànica

La tradició romànica és patent en la decoració escultòrica, en canvi les gelosies dels òculs i el fris d’arquets polilobulats que, per l’exterior, corona perimetralment el claustre, són de clara ascendència islàmica. El conjunt circumda un espai ajardinat, l’hortus conclusus que, amb les seves plantes i sortidors, evoca al creient el Paradís terrenal perdut.

PROCESSÓ DE LES RATES

Catedral de Tarragona - 32. Procesión de las ratas

El banquet

Vet aquí que una vegada, en un palau noble de Tarragona, hi havia moltes rates i ningú aconseguia matar-les.

Un dia, es va organitzar un banquet i el Rei era el convidat més important, però van aparèixer les rates espantant a tots els convidats i menjant-se el que hi havia a sobre de la taula.

El gat

El noble, avergonyit, va cercar el millor gat de la província; tot i això, el pobre no podia acabar amb elles perquè s’amagaven als seus caus, on ell no hi cabia. Un dia, el gat va decidir fer-se el mort i es va estirar a terra amb les potes enlaire.

La processó

Quan les rates van veure que el gat estava mort, van decidir portar-lo en processó a sobre una escala per enterrar-lo. Llavors, el gat mirant d’esquitllèbit, va veure que estaven totes les rates, va saltar i se les va menjar totes.
El noble estava tant content que va prometre al gat que faria esculpir la seva història per a què tothom la conegués. I així ho va fer.

32. SAGRISTIA MAJOR

Es tracta d’una construcció del segle XIII habilitada, en un principi, com a capella segons ho evidencia l’enteixinat existent a la Sala del Tresor, que va formar part del desaparegut cor, i la credença mural que figura al costat de la porta que comunica amb l’absis central.

Talla barroca

Posteriorment es va destinar a sagristia i s’adequaren en el mur els finestrals actuals. Sota el doser de la capçalera destaca la notable talla barroca de Crist crucificat i en agonia, d’acusat contraposto.

ÉS obra del segle XVIII procedent de l’església tarragonina de Sant Miquel del Pla.

Tapissos

Del mur oriental pengen les dues meitats d’un dels tapissos de la sèrie Història de Josep a Egipte, relat del Gènesi en el qual Josep és venut als ismaelites pels seus germans a Dotàn a canvi de 20 monedes de plata, i la seva posterior exaltació a la cort del Faraó; fou donat per l’arquebisbe Ferran d’Aragó i es va realitzar a Brusel·les a principis del segle XVI.

33. TRESOR

Portal gòtic

Un mur, i el seu corresponent portal gòtic amb dintell conopial, avantposat a l’arc escarser que sostenia el desaparegut cor, es troba entre la sagristia i la Sala del Tresor.

Un cop en ella, contempli l’excel·lent enteixinat gòtic mudèjar, de mitjans del segle XIV; la seva armadura apareix policromada amb assumptes heràldics, geomètrics i figuratius.

Es reitera el blasó de Bernat d’Albió, canonge obrer que el manà construir.

Argenteria litúrgica

Als armaris envidriats i enreixats s’hi guarden diversos objectes de culte, en especial argenteria litúrgica. Cal destacar la col·lecció de calzes, masses processionals i bàculs episcopals dels segles XVIII al XIX, l’urna pel Monument de Dijous Sant, cisellada per l’argenter tarragoní Gaspar Arandes Canals el 1682, les peces processionals i la monumental custòdia neogòtica, obres barcelonines del segle XIX.

Les peces més notables del Tresor catedralici desaparegueren durant la invasió napoleònica de 1811.

34. CAPELLA DEL CORPUS CHRISTI

Aquest recinte fou Antiga Aula Capitular; és de planta quadrangular amb volta de canó apuntada, i fou edificada a inicis del segle XIII.

La capella

L’any 1330 el pavorde Guerau de Rocabertí va manar enderrocar la testera i construir una capella en forma d’absis poligonal dedicada al culte de l’Eucaristia; des de llavors rep el nom de capella del Corpus Christi. El relleu policromat de la clau de volta representa el Crist en Majestat mostrant la Sagrada Forma.

Amb ocasió d’aquesta ampliació els seus murs foren decorats amb un tema de l’Anunciació i una sèrie d’imatges de sants i apòstols tallades en pedra; són de la primera meitat del segle XIV i conserven restes de policromia així com també els reiterats emblemes del fundador.

Aquesta capella alberga la Sala II del Museu Diocesà en la que es poden admirar el conjunt de taules i retaules gòtics manufacturats durant el segle XV. Presideix l’absis el retaule de la Mare de Déu, procedent de Solivella, obra de Mateu Ortoneda, d’inicis del segle XV.

Retaules

El de Sant Pere, originari de Vinaixa, de l’any 1420, es obra de Ramón de Mur. El retaule de Sant Jaume procedent de Vallespinosa, està atribuit a Joan Mattes i és d’inicis del segle XV.

Dues grans taules amb escenes de la vida de Crist, procedents d’Alcover, pintades per Jaume Ferrer II el 1457. Hi ha també una bona mostra d’argenteria litúrgica, com la creu processional de La Glorieta, d’inicis del segle XV, i notables reliquiaris; el de la Veracreu de l’arquebisbe Sescomes, del segle XIV, i els de sant Joan i sant Fructuós

Als reduïts àmbits que condueixen cap a la Sala Capitular actual, on s’ha instalat la Sala III del Museu, s’hi exhibeixen diverses obres corresponents als segles XVI al XIX. Del primer recinte convé destacar, a la seva esquerra, dos expositors amb peces d’argenteria treballada de finals del segle XVIII.

Reliquiari d’argent

Al mur esquerre que flanqueja la porta, figura la taula amb el tema de la Nativitat, del Mestre de Cabanyes, d’inicis del segle XVI.

Passi ara a la següent sala on pot contemplar, entre altres obres, el sumptuós reliquiari d’argent donat pel canonge Guillem Bertran i realitzat a València per Lope de Salazar entre 1478 i 1508; la creu pectoral d’or de l’arquebisbe Pere de Cardona, obra del segle XVI transformada en reliquiari, i la custòdia d’estil modernista, realitzada el 1922 segons el disseny de l’arquitecte Bernardí Martorell, ubicat a la fornícula mural de la dreta.

Les andes són una reproducció de l’original, malmès durant la persecució religiosa de 1936, i realitzada als tallers de Jordi Borràs i Fa, de Torredembarra.

35. SALA CAPITULAR

És l’aula on es reuneix el Capítol amb ocasió de la presa de possessió de nous canonges.
Aquest recinte de planta rectangular, volta aristada dividida en tres trams mitjançant arcs, cornisa amb motllures i claus de fusta sobredaurada, és de l’època brroca.

Museu Diocesà

Conforma la Sala III del Museu Diocesà i guarneix el seu mur esquerre amb un tapís de Les potestats, realitzat a Arràs (França) el segle XV; en ell es compendien les idees del tractat de sant Tomàs d’Aquino sobre el Govern dels Prínceps.

Del mur dret penja el pany mortuori de Pere Antoni d’Aragó, brodat a Roma el segle XVII i procedent del Reial Monestir de Poblet.

Peces d’argenteria

En aquesta sala s’exposen destacades peces d’argenteria i imatges barroques del segle XVIII com la dels sants Jeroni i Onofre, obra dels germans Lluís i Francesc Bonifàs, la de san Miquel Arcàngel, de l’escultor Antoni Pallàs, i un Salvador o Nen Jesús triomfant, d’autor desconegut.

36. CAPELLA DE SANT RAMÓN

És d’estil gòtic i es va contruir a partir del 1520 a costa del canonge Joan Poblet.
El portal presenta arc canopial amb dovelles i traceria calada a l’intradós.

Volta és de creueria

El reduït primer tram de la volta és de creueria i a les tres voluminoses claus, esplèndidament esculpides i policromades, figuren Caterina d’Alexandria, l’emblema del fundador, i san Joan Baptista.

La capçalera és gallonada mitjançant baquetons radials recollits per mitges columnes suspeses sobre el mur.

Lauda sepulcral

La imatge del titular és obra de l’escultor reusenc Ramón Ferran, realitzada en marmolina l’any 1989 per encàrrec de l’arquebisbe de Tarragona Ramón Torrella i Cascante mort el 2004.
Al paviment s’hi enquadra el seu epitafi sepulcral juntament al del fundador de la capella.

37. CAPELLA DE SANTA MARIA MAGDALENA

Estil plateresc

Fou construïda l’any 1536; és d’estil plateresc i amb exuberant repertori arquitectònic i ornamental.

Emblemes heràldics

L’intradós de l’arc toral i les pilastres laterals estan profundament decorades amb grotescs a candelieri que també s’observen a la cresteria de l’excel·lent reixa. Es cobreix amb volta de canó amb adorns de casetons que es repenja sobre un fris de triglifs i metopes on s’allotgen emblemes heràldics.

El retaule

El retaule, pintat a l’oli amb seqüències de la vida de Santa Maria Magdalena, s’atribueix a Francesc Olives i podria haver-lo realitzat cap al 1536

38. CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA GUIA

És d’estil gòtic i els seus promotors van ser el canonge Bertran de Montoliu i el seu germà el vicealmirall Berenguer; així ho evidencia l’escultor familiar que decora la clau central de la volta de creueria.

En peu des de 1300

Es va erigir al voltant del 1300 per acollir l’agegantada talla policromada de la titular que s’allotja a la fornícula de la capçalera. La imatge, una de les més antigues de la Catedral, coneguda documental i vulgarment com La Grossa.

Fustes de pi

Es va tallar entre els segles XIII i XVI utilitzant diverses fustes de pi amb policromia original al temple, i repolicromada durant el barroc. La mesa de l’altar reposa sobre un tambor de columna romana.

FRANCISCO PLAZA

L’home més alt del seu temps

Davant la capella de la Mare de Déu de la Guia es troba el sepulcre del militar i capità de cavalls coracers Francisco Plaza, “l’home més alt del seu temps”, com es pot llegir a la làpida. Mesurava més de 12 pams que equivaldrien a una alçada total de 2,34 m.

Va nèixer a Milà l’any 1597, possiblement en el si d’una família originària de la península Ibèrica, ja que eren molts els nobles, funcionaris o militars que durant el segle XVI van anar a provar fortuna a Itàlia i es van acabar establint i fundant una família.

Carrera militar

Als quinze anys inicià la seva carrera militar en la que va servir durant trenta anys als terços de Flandes i a Itàlia fins que, l’any 1634, va ser traslladat al Rosselló per formar part de l’exèrcit de Felip IV.

Segons la documentació que es conserva d’aquesta època, l’any 1637 es troba a Caldes de Montbui i a Badalona, on ell i els seus soldats són acusats de cometre excessos contra la pagesia catalana.

Fortaleza de Salses en el Rosellón

El 1639 participa activament a l’ofensiva militar per recuperar la fortalesa de Salses al Rosselló. Va caure presoner dels francesos però el 1640 va ser alliberat al ser bescanviat per un tinent d’artilleria francès

És durant aquest any, amb l’esclat de la revolta pagesa dels Segadors, quan s’incorpora a l’exèrcit del marquès de Los Vélez, participant en les accions de repressió contra Catalunya. L’any 1641 va ser malferit a la batalla de Montjuïc, on Los Vélez va ser derrotat per l’exèrcit catalano-francès.

En la seva retirada, Francisco Plaza va ser ràpidament traslladat a Tarragona, on va morir el dia 3 de febrer com a conseqüència de les ferides rebudes en el combat.

Va ser enterrat a la Catedral de Tarragona el dia 5 de febrer, havent adquirit la condició de noble ja que era cavaller de l’ordre de Santiago.

Gràcies a la tecnologia de la realitat augmentada podem veure una reconstrucció de Francisco Plaza i comprovar la seva alçada.

39. CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE

Va ser construïda entre els segles XVI i XVII. Després d’accedir-hi, pot observar els sepulcres de l’arquebisbe Antoni Echanove i Zaldívar, que ocupà la seu tarraconense entre 1825 i 1854, i el de Vicenç Falconer, metge del Capítol Catedralici mort el 1693.
El retaule, d’alabastre i pedra de Santa Tecla, el van fer Bernat i Josep Verderol durant 1852. Al cambril s’hi venera la imatge de la Mare de Déu del Claustre, talla de fusta policromada dels segles XIII o XIV.
A la seva esquerra pot contemplar un quadre amb el tema de l’Anunciació, pintat pel tarragoní Miquel Fluixenc i Trill.
Les restants pintures representen l’Aparició de la Verge a San Francesc de Paula, i l’Aparició de la Verge a San Felip Neri, datables entre els segles XVII i XVIII.

40. CAPELLA DE SANT SALVADOR

Capella renaixentista erigida a instància de Nicolau Albanell i la seva esposa Ángela Trillo. La llicència per a la seva construcció l’atorgà el Capítol el 1533 i va ser beneïda l’11 d’abril de 1535.

Pedra calcària

És una construcció de pedra calcària, àmplia i diàfana, que segueix molt de prop les traces més elementals del Renaixement, presents a la generosa volta de canó con adornaments de casetons sobre un fris de triglifs i metopes.

L’altar el va fer construir el beneficiat Pere Mir el 1537. El retaule en alt relleu del baptisme de Jesús, que presideix el frontal, és obra de Vicenç Roig i Besora realitzat cap al 1835 en fusta de pi estocada en blanc. Substitueix un altre dedicat a Santa Maria de l’Esperança que es va col·locar el 1537.

41. CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LES NEUS

Capella gòtica edificada cap el 1414 per Pere de Vallfogona i Guillem de la Mota, a costa de Pere Poch, ciutadà de Tarragona.
Destaca el seu portal motllurat exornat de la cardina a l’extradós, el reduït tram inicial de la volta de creueria i tres claus historiades: santa Tecla a l’arc toral, la Tau del Capítol a la primera volta, i la Verge amb el Nen Jesús a la segona; ressalta també la ornamentada capçalera de nervis flanquejats per ganxet.
S’hi venera un quadre a l’oli de la Mare de Déu de les Neus, o de la Bona Nova, pintat entre els segles XVIII i XIX, d’autor desconegut. La reixa la va forjar Vidal Gassia, ferrer de Tarragona.

42. ANTIC REFETOR DE CANONONGES

Catedral de Tarragona - 42. Antiguo refectorio de los Canónigos

Volta de canó

La visita finalitza pel tram septentrional de l’antic refetor canonical. Va ser erigit al segle XII amb volta de canó apuntada; la seva capçalera mostra encara avui part del mur romà construït durant el segle I d.C. segons la tècnica de l’opus quadratum i en isòdom.

Sala I del Museu Diocesà

Les perforacions dels carreus evidencien que va estar recobert de marbre, practica habitual dels monuments importants de l’Imperi. Aquest àmbit alberga la Sala I del Museu Diocesà.

Acull la selecta mostra d’obres d’art des de l’època romana fins el segle XV, procedent de la Catedral i de diversos indrets de l’arxidiòcesi tarragonina.

Cal destacar l’estela funerària de l’àuriga Eutyches, del segle II d.C., l’arc àrab d’alabastre amb restes de policromia, datat l’any 960, el conjunt d’imatges de la Mare de Déu, talles romàniques de transició dels segles XII al XIV, o la creu de guia del segle XIII, de coure sobredaurat.

Sobre el llindar de la portà d’accés a la sala es pot contemplar un tapís de la Història de Samsó amb l’escena en què enderroca el temple dels filisteus; va ser teixit a Brussel·les durant el segle XVII.

TEMENOS

Els treballs arqueològics i la intervenció arquitectònica duts a terme entre els anys 2000 i 2003, van permetre treure a la llum una part significativa del temenos, el mur porticat que rodejava el recinte de culte imperial datat al s. I d.C.
Situat al costat nord del claustre actual, aquest mur està format per grans carreus de pedra i disposava de tota una sèrie de finestres (fenestrase) destinades a il·luminar l’interior del porticat. La cara que donaria a la gran plaça estava decorada amb grans plaques de marbre (els encaixos encara són visibles al mur conservat dins el Museu Diocesà) mentres que la cara que donava a l’exterior es va deixar amb els carreus a la vista.
Posteriorment, al s. XII s’integra dins la construcció de la Catedral, donant lloc a una gran sala que encara conserva les arcades i on podem apreciar una de les fenestrase convertida en una porta paredada en construir la galería del claustre.

TAPISSOS

Destaca el tapís anomenat de les Potestats o de “La Bona Vida”, teixit en el segle XV als tallers d’Arràs (França), de grans dimensions (4,65 x 10,65m), que fou donat per l’arquebisbe Gonzalo Fernández de Heredia al final del segle XV.

Un fragment de tapis flamenc de l’inici del segle XV continua la col·lecció, que es completa amb els dos tapissos de la Història de Josep donats per l’arquebisbe Alfons d’Aragó al començament del segle XVI (fets a Brussel·les en el segle XV). El cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta va fer donació en el seu testament (1575) de diverses sèries: els quatre tapissos anomenats “de verdures” (fets a Enghien o Oudenaarde, Països Baixos, en el segle XVI), els tres tapissos de la Sèrie de David (fets a Brussel·les en els segle XVI), els vuit tapissos de la sèrie de Tobies (fets a Brussel·les en el segle XVI) i els cinc tapissos de la sèrie de Samsó (fets a Brussel·les en el segle XVII).

El canonge Dídac Girón de Rebolledo va fer donació en el seu testament (1682) dels vuit tapissos de la sèrie de Cir (fets a Brussel·les en el segle XVII), dels deu tapissos de la sèrie dels Proverbis (fets a Brussel·les en el segle XVII) i dels vuit tapissos de la sèrie de les Dones Cèlebres (fets a Brussel·les en el segle XVII).

Alguns dels tapissos d’aquestes dues darreres sèries s’inspiren en cartrons de Jacob Jordaens. Es completa la col·lecció amb dos rebosters dels segles XVI i XVIII i amb el pany mortuori brodat de Pere Anton d’Aragó (fet a Roma en el segle XVI) procedent del monestir de Poblet.

SANTA TECLA LA VELLA

Situada a l’angle extrem de la part oriental del conjunt arquitectònic de la Catedral, amb un jardí al davant que fou l’antic cementiri.

Es va construir a la primera meitat del segle XIII.

En el seu interior, en un arcosoli practicat al mur de l’evangeli, es troba la sepultura de marbre blanc que se suposa pertany a l’arquebisbe Bernat d’Olivella (+ 1287).

Comparte