Coneix la Catedral: plànol 21 – 30

A continuació es presenten els espais de la Catedral de Tarragona corresponents als punts 1 – 10 del plànol.

21. CAPELLA DE SANT JOAN EVANGELISTA

És d’estil renaixentista i va ser construïda, l’any 1592; bessona de la capella de sant Fructuós pel que fa al traçat arquitectònic, que és del mateix arquitecte Pere Blai, i erigida també a expenses de l’arquebisbe i virrei de Catalunya Joan Terés.
Les imatges que en ella es veneren són les de Sant Joan Evangelista, tallada per Agustí Bennàsser el 1615, santa Justina i santa Eulàlia de Mérida realitzades el 1616 per Benet Baró e 1616.
La policromia de les tres imatges és de Francesc Sabater.

22. ANTIGA CAPELLA DE SANTA ELISABET

Capella del segle XV dedicada a santa Elisabet d’Hongria.
El més rellevant és el conjunt de policromies aparegudes sobre els murs durant l’any 2012.
Cal destacar un simulat tapís amb fronda romboïdal de creus gamades, a la seva esquerra el bust de dos àngels al vol sobre una figura femenina jacent que bé podria tractar-se del tema de la dormició de la verge, i el fris que alterna targes florals i emblemes heràldics.
La imatge vestida de la Dormició de la verge va ser tallada per Francesc Grau, el segle XVII.

23. CAPELLA DEL SANT SEPULCRE

Aquest singular oratori gòtic amb porta d’accés geminada mitjançant dos arcs conopials ricament ornats amb fauna, blasons del Capítol i del seu fundador, el canonge Joan Balcells, fou erigit el 1494.

Grup escultòric del Sant Enterrament

Acull el grup escultòric del Sant Enterrament, el vas sepulcral del qual és un sarcòfag romà estrigilat del segle IV en el qual reposa la imatge jacent de Crist envoltat per la Verge, Maria Magdalena, Maria Salomé, Sant Joan Evangelista, Josep d’Arimatea i Nicodem.

Pedra policromada

El conjunt és de pedra policromada i es va esculpir el 1494, d’igual manera que la tarja central afegida al sarcòfag amb blasó del fundador. La volta la daurà i policromà amb fullaraca floral i motius de la Passió de Crist, Francesc Sabater al segle XVII.

24. CAPELLA DE SANT FRUCTUÓS

És d’estil renaixentista i es va iniciar el 1592 segons traça de Pere Blai que la va estructurar de planta rectangular, volta de canó reforçada amb arcs , absis semicircular i finestres termals tripartites que entronquen amb el puríssim classicista herrerià.

Imatges dels sants màrtirs

Les fornícules alberguen les imatges dels sants màrtirs Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, als quals l’emperador Valerià va condemnar a la foguera a l’amfiteatre de Tarragona el 21 de gener de l’any 259. Les imatges van ser tallades per Benet Baró el 1616.

El mausoleu arquitectònic de la dreta, que hi ha al mig d’aquesta capella i la de sant Joan Evangelista, ens evoca el de san Pietro in Montorio”, obra de Bramante a Roma, i el del Pati dels Evangelistes que va traçar Juan de Herrera per a l’Escorial.

Sepulcre del virrei de Catalunya

Sota la seva cúpula es troba el sepulcre del fundador d’aquesta capella, l’arquebisbe Joan Terés, que fou virrei de Catalunya entre 1602 i 1603.

El sarcòfag va ser dissenyat per Pere Blai i esculpit per Isaac Alfred Vermey i Agustí Bennàsser, entre 1608 i 1610. Suspesa sobre mènsules i adossada al mur de l’esquerra es troba l’urna sepulcral amb l’estàtua jacent de l’arquebisbe Antolín López Peláez esculpida pels germans Oslé, de Barcelona, el 1920.

Les pintures sobre llenç, al·lusives als sants titulars de la capella, les va realitzar Hermini Sentís el 1959.

Cripta

La cripta, obra de l’arquitecte Manuel Lamic realitzada el 1978, alberga els sepulcres del cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, de l’arquebisbe Josep Pont i Gol, una làpida memorial del seu bisbe auxiliar, el beat Manel Borràs, flanquejada per dues altres amb l’elenc de sacerdots diocesans martiritzats durant la persecució religiosa de 1936 a 1939.

Proclamats beats el 13 d’octubre de 2013 a Tarragona, i les relíquies dels quals estan allotjades a l’arqueta de plata obra del Taller Tena de Barcelona.

25. CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ

Aquesta capella, preclar model de barroquisme, presenta planta cruciforme, cúpula semiesfèrica i capçalera absidial.
Fou erigida pel canonge Diego Girón de Rebolledo i projectada el 1674 per fra Josep de la Concepció.

Virtuts teologals

L’obra arquitectònica la va dirigir Joan Costas i el mestre Portella; l’escultòrica, l’artista de Manresa, Francesc Grau; i la pictòrica, Francesc Tramulles i Josep Juncosa. Les vidrieres, de 1682, són obra de Francesc Saladrigues. L’altar i el sòcol del retaule els va realitzar Domènec Rovira II el 1678 qui, juntament amb Francesc Grau, va fer els sepulcres del fundador i la seva família durant l’any 1679 en els quals es representen les virtuts teologals i les arts liberals.

El 1678 Francesc Grau també va realitzar el retaule de fusta policromada que Josep Cabanyes sobredaurà entre 1680 i 1684.

Magnífica capella

La imatge original de la Verge fou substituïda, a principis del segle XIX, per l’actual que és de Vicenç Roig i Besora. El programa iconogràfic de la cúpula, volta i murs laterals, realitzat cap al 1680, inclou escenes de la vida de la Verge, Santa Tecla, san Diego de Alcalá, santa Teresa de Jesús i altres doctors de l’Església.
Finalment, els ferrers de Mataró Pere Catà, Miquel Esmadia i Joan Andréu forjaren el 1681 la reixa de ferro i bronze que tanca aquesta magnífica capella, mostra eloqüent d’integració entre l’arquitectura i les arts plàstiques.

26. CAPELLES DELS CARDONA

Són dues capelles bessones d’estil gòtic florit o tardà construïdes entre 1520 i 1525 pels germans Antoni i Guiu Benlloch d’Arlès a costa de l’arquebisbe Pere de Cardona per dedicar-les, respectivament, al culte de santa Maria Magdalena i al de l’Anunciació.

Voltes angulars

Tenen planta quadrangular que es converteix en vuitavada mitjançant voltes angulars que reben una creueria de nervis provinents de les magnífiques voltes estrellades. La primera capella acull al mur de l’esquerra el sever sarcòfag de l’arquebisbe Francesc Fleix i Solanes, esculpit per Agapet Vallmitjana.

El sumptuós mausoleu de la dreta que hi ha entremig d’ambdues capelles, acull les restes del cardenal Jaume de Cardona i la seva tieta Timor, abadesa de Valldonsella. És de marbre de Carrara decorat amb esplèndids grotescs i importat d’Itàlia cap al 1530.

Mare de Déu de Montserrat

La segona capella està dedicada actualment a la Mare de Déu de Montserrat. A la capçalera, i sobre el banc de pedra, s’hi ha col·locat un retaule del segle XV procedent de Santes Creus en el que intervingueren Pere Serra, Guerau Gener i Lluís Borrassà.

Les taules representen escenes de la vida de la Mare de Déu. El Panteó de la dreta, realitzat el 1864 pels escultors Josep Janés i Manel Roca guarda les restes de l’arquebisbe Josep Domènech Costa i Borràs.

27. CADIRAM DEL COR

El conjunt del cadiram coral va estar anteriorment al centre del temple.
L’any 1963 part dels setials es van traslladar a l’actual presbiteri, tancant el seu primer tram amb els murs de tancament provinents del rerecor primitiu construït durant el primer terç del segle XIV.

Cadiram amb roure de Flandes

Durant la prelatura de Don Pedro de Urrea es va esculpir el magnífic cadiram amb roure de Flandes de mans de l’aragonès Francisco Gomar entre 1478 i 1488.

Els respatllers del cadiram de la nau central estan decorats amb traceries gòtiques i incrustacions.

Cadires pontificals

Els recolzabraços de tot el conjunt es decoren amb un notable repertori floral, mitològic i zoomòrfic.

Les cadires pontificals, que encapçalen ambdós trams del cor, van ser esculpides, com ja s’ha indicat, per Joan de Tours i Enric de Borgonya el 1534.

28. ORGUE

A la nau central de la Catedral, per sobre del cadiram canonical del costat de l’Evangeli, es pot admirar la caixa de l’orgue concebuda a la manera d’un majestuós retaule que mesura 20 metres d’alt per 9 d’ample.

Organers de Barcelona

La traça de la caixa és una adaptació de l’arquitecte Jaume amigó sobre el disseny inicial presentat l’any 1561 per Perris Arrabassa i Salvador Estrada, organers de Barcelona. Els entalladors de tot el repertori escultòric foren Jeroni Sanxo i Perris Ostris que l’iniciaren el 1562 i es conclogué el 1567.

Els tres cossos, tallats en roure de Flandes, xiprer, pollancre, om i teix, segueixen de prop els cànons estilístics del renaixement plateresc mitjançant el recurs als ordes clàssics, als “tondos” amb efígies i al característic horror vacui esculpits amb virtuós encert.

Es conserven les tres sargues o llenços que ocultaven els tubs de la tribuna o cadireta amb les imatges de la Verge Maria, Santa Tecla i Santa Caterina, els batents que tanquen el cos central de la caixa amb el misteri de la Nativitat de Jesús i la Ressurrecció.

Orgue Verschueren

També es conserver els tres llenços de l’àtic on figuren les tres virtuts teologals: Fe, Esperança i Caritat. El conjunt va ser contractat pel Capítol als pintors Pere Serafí i Pietro Paolo de Montalbergo entre 1563 i 1565.

El conjunt escultòric de la caixa de l’orgue va ser restaurat l’any 2012. el nou orgue Verschueren i el seu mecanisme de tres teclats manuals, instal·lat el 2013 s’adequa perfectament a la reproducció de la música renaixentista i barroca. Per la seva monumentalitat, estil, repertori ornamental, qualitat escultòrica i època es defineix com obra singular en el conjunt d’orgues eclesiàstics de l’Estat Espanyol.

29. CREUER

És l’espai en què es creuen la nau major longitudinal i la transversal. Es troba entre el presbiteri, la nau central i les laterals.
En el seu epicentre s’aixeca el cimbori que assoleix una alçada de 32 metres fins a la clau de volta.
És de planta octogonal amb cúpula gallonada, es decora amb vitralls policromats i està sostingut per trompes decreixents.

Transició del romànic al gòtic

Igual que tota la fàbrica de la Catedral, el seu estil correspon al protogòtic o transició del romànic al gòtic, acusant el canvi de pla a la truncada cornisa que decora el mur frontal del creuer o transsepte.

obre els murs extrems figuren dues rosasses amb traceria estrellada i vitralls del segle XIV. A la dreta, el contrallum de l’òcul central, permet contemplar la imatge de la Verge amb el Nen i quatre àngels músics.

Reina del Cel i de la Terra

Als setze tondos disposats radialment figuren testes femenines cenyides amb corones marquesals, i vuit donzelles que les ofereixen a la Verge com a Reina del Cel i de la Terra.

La rosassa de l’esquerra mostra a l’òcul central la Ressurrecció de Crist i els soldats al peu del sepulcre; els setze registres radials alternen testes dels apòstols, en al·lusió a la predicació del Regne de Déu, i temes ornamentals.

Comparte