Coneix la Catedral: plànol 11 – 20

A continuació es presenten els espais de la Catedral de Tarragona corresponents als punts 1 – 10 del plànol.

11. CAPELLA DE SANT OLEGUER

Ocupa l’absidiola romànica de la dreta, és del segle XIII

Obra de Francesc Bonifàs

S’hi venera la imatge de sant Oleguer sobre un frontal en alt relleu que representa al Sant concedint el feu de la ciutat de Tarragona al príncep Robert d’Aguiló.

Ambdós relleus foren tallats per l’escultor Francesc Bonifàs i Massó en el segle XVIII i provenen del retaule original que fou desmuntat durant la comtessa bèl·lica de 1936.

Sota el campanar

En la columna de l’esquerra es poden contemplar restes de policromia que imiten draperia que exornaven la zona inferior de l’absis i, al costat, un dels murs que flanquejaven la porta d’accés a l’antic cor, apareix rematat per mènsules efigiades i emblemes heràldics.

Sobre aquesta capella s’aixeca el campanar de la catedral.

CAMPANAR I CAMPANES

Consta de tres cossos: el primer, de planta quadrangular, va ser construït entorn de l’any 1200, en temps de l’arquebisbe Rodrigo Tello; el segon, també quadrat, data de 1316, és de pedra grisosa i carreus bossellats i el devem a la generositat del prelat Gimeno de Luna i l’últim fou edificat el 1330 a instància de l’arquebisbe Joan d’Aragó.

Dinou campanes

Té una alçada de 70 metres i conté 19 campanes foses entre 1250 i 1867. La més gran de totes, coneguda amb el nom de “Capona”, està situada sota el templet de la part més alta, és de l’any 1509 i pesa 5.188 kg.; dóna les hores i avisa a oració.

Al campanar s’hi accedeix per una escala de caragol i conté diverses estances, com la Sala dels Monjos, la Sala dels Rellotges i la Sala de les Campanes. La Catedral conserva disset campanes al campanar i dues al costat del cimbori.

Sala de les Campanes

Al Campanar, a la Sala de les Campanes:

  • la “dels Senyals” de 1250
  • la “Fructuosa” del 1313
  • la “Maria Assumpta” del 1314
  • la “Clàssica Rocabertina” del 1315
  • la “Prima I” o “Ave Maria”, fosa per Isidre Fages en 1753
  • la “Tecla”, fosa per Jaume Pallès el 1777
  • la “Prima II”, fosa per Josep Pomarol en 1859
  • la “Clàssica” o “Maria Immaculada”, fosa per Josep Pomarol el 1867
  • la “Sorda I” o “Maria Immaculada II”, fosa per Josep Pomarol el 1867
  • la “Miserere” o “Micaela” fosa per Ramon Pomarol el 1892
  • la “Sorda II” fosa per Josep Pomarol el 1905.

La “Capona”: més de 5.000kg

A la Sala dels Monjos hi ha:

  • la de “les Hores” del 1380
  • la “Tecla I” fosa per Josep Pomarol el 1867
  • la “dels Quarts II”
  • la “Tecla II”

Al costat del cimbori hi ha dues campanes més:

  • la “Vedada” o “Ave Maria”, fosa per Joan Sorelló el 1728
  • la “Maria Bàrbara”, fosa per Jaume Mestres el 1772

Al templet es troba la “Capona”, la més grossa de totes; campana de les hores i del toc d’oració, que va ser fosa per Antonio Fenodi en 1509 i pesa 5.188 kg.

Al cim del campanar hi ha la “dels Quarts”, fosa per Antoni Fenodi en 1509.

12. PRESBITERI

La capçalera i el presbiteri de la Catedral mantenen arquitectònicament la tradició romànica en l’absis central, en els arcs formers, en els finestrals i en els capitells.
Cal destacar l’esplèndid paviment romànic del segle XII elaborat segons la tècnica romana del opus sectile configurant, mitjançant pedra calcària i marbres policroms, sanefes geomètriques, sense oblidar dues inscripcions romanes i deu làpides sepulcrals dels segles XIV al XIX referents a arquebisbes d’aquesta seu metropolitana.

En el presbiteri s’ubica part del cadiratge gòtic de l’antic cor realitzat per l’escultor de Saragossa Francisco Gomar entre 1478 i 1488 i que, fins 1963 formà part del cadiratge col·locat a ambdós costats de la nau central.

El parell de cadires pontificals són de 1534 i els entalladors foren Joan de Tours i Enric de Borgonya. Durant el procés de restauració de 2012 s’han recuperat diversos conjunts pictòrics realitzats al fresc a mode de draperia, tapissos i figures.

Els murs laterals, propers al retaule major, estan decorats amb teixits que imiten teles amb decoració seriada de tipus floral i vegetal disposada en registres horitzontals mitjançant el sistema de l’enganyatall.

Aquest tipus de teixits imitats pot observar-se en diversos retaules realitzats al llarg dels segles XIV i XV.

13. ALTAR MAJOR

Laltar Es deu al patrocini de l’arquebisbe Aspàrec de Barca (1215-1233).

És de marbre blanc amb un magnífic frontal esculpit a l’entorn de 1220 és una de les peces més excel·lents de l’escultura romànica catalana.

En ell s’hi representen sis escenes de la vida i martiri de santa Tecla que flanquegen la màndorla central on és representada la Santíssima Trinitat: Jesucrist beneeix a la Santa, Déu Pare simbolitzat en la Dextera Dei nimbada, i l’Esperit Sant en forma de colom aletejant.

La història de Santa Tecla

Els episodis referits a la Santa apareixen compartimentats en dos registres horitzontals: a l’esquerra apareix representada Tecla d’Iconi –promesa a Tamiris– que des d’una finestra escolta Pau que predica sobre la virtut de la castedat.

A continuació, Tecla, impactada pel discurs de l’apòstol, ofereix a Crist la seva virginitat; després, acusada davant un tribunal del governador, és condemnada a la foguera de la que es lliura miraculosament.

Darreres escenes

En les seqüències de la dreta figura la Santa entre feres salvatges amansides batejant-se a si mateixa al submergir- se en un estanc replet de feristeles i serps verinoses; finalment Tecla apareix escenificada quan, deslliurada dels seus suplicis, és posada en llibertat i és rebuda a la mansió de la reina Trifena.

L’última escena evoca la seva mort a Seleucia, envoltada dels seus, mentre dos àngels entreguen la seva ànima al cel en forma de colom.

Catedral de Tarragona - 13. Altar Mayor

14. RETAULE MAJOR

El retaule d’alabastre, obra de l’escultor Pere Johan, esculpit entre 1426 i 1434 és considerat un exponent de l’escultura gòtica catalana.
Un gran sòcol de pedra calcària exornada amb entorxada fullatge on s’alternen figures infantils, cans i els emblemes heràldics dels arquebisbes, Dalmau de Mur, el seu promotor, i Pere Sagarriga, el seu gran impulsor.

Vida i martiri de Santa Tecla

En la predel·la, exquisidament policromada i sobredaurada, s’hi representen sis escenes de la vida i martiri de santa Tecla interceptades per la testera del tabernacle central on apareixen un àngel sostenint el sudari de Crist venerat per la Mare de Déu, sant Joan Evangelista, Nicodem i Josep d’Arimatea.

Figuren dos episodis que no apareixen reproduïts en el frontal de l’altar major romànic: el turment de la Santa que, lligada a uns bous per a ser desconjuntada , queda lliure en trencar-se les cordes; i una altra referida al descobriment miraculós del braç de la Santa i del que procediria la relíquia ofrenada pel rei d’Armenia Menor a l’Església de Tarragona gràcies a la mediació del rei Jaume II el 1321.

Relleus i imatges

Els relleus estan separats per muntants coronats per petits pinacles i dosserets que allotgen les santes verges i màrtirs: Caterina, Bàrbara, Llúcia, Eulàlia de Barcelona, Àgueda, Anastasia, Cecília i Agnès.

En el centre del retaule figura la imatge de la Verge amb el Nen flanquejada per les imatges de santa Tecla i sant Pau; al seu voltant, dotze relleus que reprodueixen escenes de la Infància de Jesús, de la seva Passió i Resurrecció, Ascensió, Pentecosta i Coronació de la Verge.

Gelosies flamígeres

A ambdós costats del retaule, formant part de la mateixa estructura i estil, trobem dues portes amb elegants gelosies flamígeres coronades per dues mènsules on reposen, respectivament, les imatges de sant Oleguer i sant Fructuós, arquebisbes de Tarragona.

Sobre els frontispicis les imatges de sant Miquel Arcàngel i l’Àngel Custodi, tallades per l’escultor Perris Austris, i policromades i estofades pel pintor italià, Pietro Paolo da Montabergo, durant la segona meitat del segle XVI.

A la seva dreta, es troba el sepulcre de l’Infant Joan d’Aragó.

15. SEPULCRE DE JOAN D’ARAGÓ

En el mur lateral de la dreta del presbiteri s’obre un arcosoli escarser, amb exornació polilobulada al seu intradós i crochet en el trasdós, que allotja el mausoleu de l’arquebisbe i Patriarca d’Alexandria, l’Infant Joan d’Aragó, que consagrà la Catedral l’any 1331.

Marbre blanc

La imatge jacent de marbre blanc, catalogada com obra mestra de l’escultura gòtica hispana, realitzada a l’entorn de 1337, s’atribueix a un seguidor de l’escultor italià Tino de Camaino.

Sants protectors

La figura del difunt, de rostre plàcid i serè, està envoltada per una comitiva de sants protectors i alguns familiars seus: sant Fructuós i santa Tecla, santa Isabel de Hongria, sant Lluís, rei de França i sant Lluís, bisbe de Tolosa.

Relíquies

Sobre el mausoleu, sota un gablet apuntat, es troba la fornícula coronella que, fins el saqueig de la catedral per part de les tropes napoleòniques, guardava el primitiu reliquiari del braç de santa Tecla. Aquesta fornícula alberga actualment diverses relíquies.

16. ABSIS I SAGRARI

A la zona de l’absis, rere el retaule, es pot admirar l’edicle defensat per sant Miquel que allotja el sagrari barroc per a la reserva del Santíssim Sagrament.
Va ser esculpit el 1696 per Isidre Espinalt Serrarica.

17. CAPELLA DE SANTA MARIA DELS SASTRES

És la capella gòtica més sumptuosa de la Catedral, presenta una rica decoració arquitectònica, escultòrica i pictòrica.

Gremi dels Sastres

Va ser construïda en el segon quart del segle XIV, abans de 1350, sota el patrocini de l’arquebisbe Pere de Clasquerí, a petició de la Confraria de Preveres de la Catedral. Els canonges fabriquers, Guillem d’Anglesola i Bernat d’Albió, es responsabilitzaren de les obres. Els escuts de tots ells ornamenten els murs de la capella. La tutela sobre aquesta l’exercí el Gremi dels Sastres a qui deu, popularment, el seu nom.

Ocupa una de les absidioles romàniques de la Catedral, presenta planta hexagonal i volta de creueria estrellada. A un terç de la seva alçada es desenvolupa un fris d’arquets conopials sostinguts per mènsules efigiades; sobre aquest una cornisa florejada amb una cantoria que evoca les galeries angleses per acòlits cantors.

Vitralls emplomats

Els vitralls, emplomats, obra de Guillem Letumgard, daten de 1359. El retaule és de pedra calcària policromada amb escenes al·lusives a la vida de la Verge. Fou esculpit per l’artista normand Aloi de Montbrai el 1368. Els vitralls simulats que representen a sant Judes Tadeu, Jaume el Menor i la seva mare, Maria Jacobé, daten de la segona meitat del segle XIV.

El mur lateral dret allotja l’urna sepulcral policromada de l’arquebisbe Pere de Clasquerí, que data entorn 1388 i que apareix flanquejada per les imatges de sant Pau i santa Tecla. Les pintures que figuren sobre la llinda de la porta d’accés al presbiteri representen al prelat revestit de pontifical, i agenollat davant la Verge i el Nen Jesús.

18. CAPELLA DE SANTA BÀRBARA

En el braç occidental del creuer està ubicada una capella gòtica reformada el 1362 pel canonge Bernat Rufaca amb volta estrellada i un artístic gablet coronant l’arqueria volada.
Alberga un retaule barroc de fusta sobredaurada, datat de 1765, que emmarca una pintura a l’oli amb la santa titular complementada per dues talles que representen sant Antoni de Padua i sant Blai, d’autor anònim.
En el llenç del capdemunt figura sant Antoni de Padua i, en el “tondo” ovalat del banc, es presenta a sant Francesc Xavier agonitzant a la illa xinesa de Shangchuan.

19. CAPELLA DEL SANTÍSSIM SACRAMENT

Es troben davant d’un bell exemplar renaixentista al qual s’accedeix a través d’un portal flanquejat per dues columnes de granit gris procedent d’alguna construcció romana.

Antic refetor canonicall

Per habilitar aquesta capella del Santíssim Sagrament es va aprofitar la meitat nordoccidental dreta de l’antic refetor canonical del segle XII construït amb volta de canó apuntada.

La remodelació es va efectuar entre 1582 i 1592 a partir de la traça dels arquitectes Bernat Cassany, Jaume Amigó i Pere Blai. És de planta rectangular i disposa de cúpula semiesfèrica i tambor oberts sobre la volta; estan decorats amb sants i santes relacionats amb el Santíssim Sagrament.

El repertori iconogràfic de la capçalera reprodueix escenes de l’Antic i Nou testament al·lusives a la pasqua jueva i a la cristiana emmarcada amb jaspis de Tortosa.

Alts relleus

A l’esquerra figuren, de dalt a baix, l’àngel exterminador dels no escollits, les portes dels quals no es van marcar amb la sang del corder, la immolació de l’anyell pasqual i Crist a l’Últim Sopar consagrant el vi.

A la dreta es representa el mannà enviat per Déu als israelites en la seva travessia pel desert, la processó amb l’Arca de l’Aliança i la fracció del pa en la trobada de Crist amb els deixebles d’Emaús. El conjunt va ser pintat sobre pissarra per l’holandès Isaac Hermes Vermey cap al 1587.

Els alts relleus del sagrari els va fer l’argenter de Medina del Campo Gaspar de Lira, i les escultures que el flanquegen són obra de Domenico Albrioni i Nicolás Larraut.

Sepulcre del fundador de la capella

Sobre els altars encastats al mur de l’esquerra figuren, per aquest ordre, un llenç a l’oli, anterior a 1586, amb la Coronació de la Verge, atribuïts al genovès Luca Cambiaso; en el centre, el sepulcre del fundador de la capella, l’arquebisbe Antoni Agustí, disenyat per Pere Blai i tallat en marbre alabastrí de Sarral per Isaac Alfred Vermey el 1592, seguint models d’Andrea del Verrocchio; i, al costat de la porta d’entrada, l’altar amb un retaule dedicat a sant Martí de Tours, d’autor desconegut i datat el 1622.

Els altars encastats al mur de la dreta mostren, en primer lloc, un llenç del segle XVII amb la imatge orant de sant Carles Borromeo i, al següent un retaule policromat, obra de Francesc Bonifàs i Massó de 1795 dedicat a san Agustí.

20. CAPELLA DE SANT COSME I SANT DAMIÀ

Fou construïda a finals del segle XVI a partir del projecte de l’arquitecte Pere Blai.

Destaquen el sever frontispici de pedra calcària i la volta de quarterons que emmarquen el retaule barroc de fusta sobredaurada que allotja les imatges dels sants titulars en dues fornícules geminades.

El conjunt es va realitzar l’any 1712.

Comparte