Conegui la Catedral – Plànol 1-10

Façana de la Catedral

La façana de la Catedral consta de tres portes d’accés. Al centre destaca el magnífic portal gòtic flanquejat per enormes estreps i un sòcol amb arcuacions trilobulades que allotgen imatges d’apòstols i profetes sota dosserets. En el centre, el mainell mostra un pedestal amb escenes del Gènesi i la imatge de marbre de la Verge Mare.

Obra de Jaume Cascalls i Jordi de Déu

Aquest conjunt escultòric, i part de les imatges exemptes, són obra de Jaume Cascalls i Jordi de Déu, no així les que denoten inferior qualitat. Aquesta sumptuosa façana, amb una magnífica rosassa d’onze metres de diàmetre, fou construïda entre 1330 i 1348. S’havia de rematar mitjançant quatre pinacles i un gablet de coronament que no arribà a realitzar-se a causa dels estralls que causà la Pesta Negra de 1348. Les dues portes laterals es corresponen, respectivament, amb la nau de l’Epístola i la de l’Evangeli.

Sarcòfag romà

Sobre el portal lateral dret apareix encastat un sarcòfag romà d’època teodosiana dels anys 370 al 400 d. C., al frontal del qual figuren diversos moments de la vida de Crist: la curació del cec Bartimeu, la súplica de la dona cananea, la curació del paralític de la piscina de Bethesda, la conversió de Zaqueu i l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. El timpà de la porta de l’esquerra representa l’escena de l’Adoració dels Reis en el Portal de Betlem.

Naus centrals i laterals

Rere el portal major es pot contemplar una àmplia perspectiva de l’interior de la Catedral. Presenta planta de creu llatina amb tres naus, els seus corresponents absis en gradació, i creuer.

Romànic i gòtic

La nau central amida 104 metres de longitud per 16 d’amplada i 26 d’alçada, assolint els 32 metres en el centre del cimbori. Les naus laterals fan 7,5 metres d’ample per 13 d’alt i abasta una amplada de 7,23 metres, mentre que l’alçada és de 13 metres.

Volta de creueria

Tant la nau central com les laterals estan dividides en trams coberts amb volta de creueria amb motllures que convergeixen en claus de volta amb escultura i recolzen sobre pilars cruciformes amb columnes adossades que sostenen capitells esculpits amb repertoris històrics, vegetals i zoomòrfics.

Capelles a les naus laterals

Dues claus de volta de la nau central, i un parell de motllures de les laterals, apareixen policromades. Les cavitats obertes a la capçalera són romàniques i les restants gòtiques. Del segle XIV al XVIII s’obriren en las naus laterals diverses capelles.

Capella del Baptisteri

Fou construïda en estil gòtic entre 1335 i 1340 en temps de l’arquebisbe Arnau Sescomes que la dedicà a santa Úrsula i les Onze Mil Verges. El primitiu altar i les imatges de les santes patiren els estralls de la invasió napoleònica de 1811.

Original Baptisteri del 1821

Aquesta capella fou habilitada com a Baptisteri el 1821, traslladant-se allí la monumental banyera romana de marbre del segle I d. C. Ens els murs laterals s’ubiquen imatges exemptes i pintures murals del segle XIV al·lusives a les santes titulars. El finestral central conserva part dels vitralls originals del segle XIV. Les policromies del tapís figurat sobre el parament de la dreta, que precedeix a la capella, i el corresponent capitell, foren descoberts l’any 2012.

En el mur de la dreta es troba el sepulcre del cardenal Manuel Arce Ochotorena, realitzat el 1952. En el de l’esquerra, que separa aquesta capella i la següent, es troba el sarcòfag de l’arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta, fundador del Seminari Pontifici i de la Universitat de Tarragona. El disseny del sepulcre fou traçat per l’arquitecte i sacerdot Jaume Amigó el 1575. En aquesta capella també hi ha les sepultures dels prelats Arnau Sescomes, el seu fundador, i de Jaume Creus.

Capella de Sant Miquel

Capella gòtica deguda a la munificència de l’ardiaca de l’església de sant Llorenç, Guillem de Botsoms. Fou iniciada cap a 1365 i va concloure entorn a 1379. Les pintures murals, que simulen vitralls, són de finals del segle XIV i representen un àngel, santa Agnès i sant Bartomeu. Els vitralls de la capçalera foren realitzats per Jeroni Granell el 1958.

Retaule de Sant Miquel

Presideix l’altar major un retaule de sant Miquel procedent de la Pobla de Cérvoles obra de Bernat Martorell, pintor de renom de la primera meitat del segle XV i mestre de l’estil gòtic internacional.

Capella de Santa Tecla

Es va concebre estructuralment com un temple de planta central cruciforme i gran cúpula. S’erigí en honor de Santa Tecla d’Iconi, titular de la Catedral i patrona de Tarragona, perquè custodiés el braç reliquiari de la Santa. L’estil barroc-classicista predomina en el conjunt arquitectònic i escultòric, fidel a les directrius acadèmiques del moment promogudes per Lluís XV. S’inicià el 1760, sota la prelatura de Jaume de Cortada Brú, i es finalitzà el 1775, essent arquebisbe, Juan Lario Lancis.

Obra de Josep Prat Delorta

La direcció i execució del projecte arquitectònic són de Josep Prat Delorta. Tant el relleu central, amb la glorificació de sant Tecla, els episodis de la seva vida i les escultures exemptes de les quatre virtuts cardinals, treballades per Carles Sala, són de clara influència berniniana. El jaspi rosaci de Tortosa i el marbre blanc de Carrara ennobleixen aquest recinte tancat per una atractiva reixa que va forjar Onofre Camps.

Capella de Sant Francesc

Capella renaixentista, molt sòbria en concepte i ornamentació, construïda el 1584 segons projecte de l’arquitecte Jaume Amigó i a càrrec dels hereus testamentaris del Degà Gabriel Robuster i Nebot.
El retaule és de manufactura barroca del segle XVII i està presidit per un llenç amb la figura de sant Francesc d’Assís, atribuït a Josep Juncosa.

Dels murs laterals pengen dos quadres d’enormes dimensions que, respectivament, representen l’Adoració dels Reis i el Degollament dels Innocents ordenada per Herodes. Foren pintats a l’oli pel genovès Giacomo Giustiniano el 1625.

Capella de Santa Helena

Dedicada antigament a Santa Llúcia, li manca la volta i la seva capçalera és el mur que tancava l’antic cor. El conjunt de pintures murals, realitzades al tremp a mitjans del segle XIV, foren descobertes el 1933. Els dos registres centrals narren la invenció de la Veracreu per la mare de l’emperador Constaní, ocultada pel jueu Judes a la cisterna.

Les seqüències estan flanquejades per les hieràtiques figures de Santa Helena, amb la creu en un braç i la corona d’espines a l’altre, acompanyada per sant Fèlix l’africà i l’ermità sant Aleix. Al capdamunt de la columnes de la dreta, sobre una lleixa, descansa la figura eqüestre de sant Hipòlit, imatge de pedra policromada realitzada el 1405 per la pietat de Ferrario Pi.

Capella de Santa Llúcia

Es una capella gòtica del segle XIV emplaçada a la vora del cor. Les pintures murals amb les imatges de sant Narcís i santa Marta, el culte dels quals es propagà a partir de 1187 quan foren trobats el suposat cos de la germana de Maria i Llàtzer, foren realitzades, probablement, cap a 1350.

Durant les obres de restauració de 2012 es descobrí un bust episcopal que apareix a l’esquerra del mur i una tercera figura que representà a sant Valerià. Aquestes pintures, a l’igual que les de la capella de santa Helena, s’emmarquen dins de la tendència protogòtica i palesen influències tardogòtiques en el delicat tractament de les figures.

Capella de la Presentació

D’estil gòtic, és la primera que es construí enderrocant el mur existent entre els contraforts de la catedral. La data de la seva construcció es situa al voltant de 1300 a tenor del tipus d’arcuacions gòtiques de l’exterior i de l’Agnus Dei devocional esculpit a la clau de volta i que evoca la primera advocació d’aquesta capella dedicada al Salvador.

L’alt relleu del retaule, que reprodueix la Presentació de Jesús al temple, fou esculpit i deixat en blanc per Vicenç Roig Besora durant la primera meitat del segle XIX. A mitjans del segle XX, el pintor tarragoní Sadurní García Anguera, el va policromar. En aquesta capella estava establert el Gremi dels Flequers.

Capelles del braç dret del creuer

Dessota el rosetó del segle XIV del braç oriental del creuer s’ubiquen tres capelles construïdes entorn el 1500 sota el patrocini del canonge Joan Barceló; el seu escut llueix de manera reiterada en el frontispici.

San Bartolomé 

La capella de la dreta, abans dedicada a Sant Bartomeu, acull un retaule neogòtic de fusta sobredaurada presidit per sant Tomàs d’Aquino, tallat per Vicenç Roig Besora en el segle XIX.

Sant Crist de la Salut

En la capella central es venera la popular imatge tardogòtica del Sant Crist de la Salut flanquejat per les talles de la Verge dels Dolors i de sant Joan Evangelista; el conjunt és de finals del segle XV o inicis del XVI. La volta està policromada i en la clau central hi apareix representada una Maiestas Domini.

Verge del Roser

La capella de l’esquerra està dedicada a la Verge del Roser. Les imatges de la Verge i sant Domènec foren tallades el 1950 per l’escultor tarragoní Lluís Maria Saumells i, posteriorment, policromades pel pintor Sadurní García Anguera. La volta apareix policromada i en la seva clau central apareix representada la figura de sant Esteve, el primer titular de la capella, que mostra les pedres de la seva lapidació.


Aquestes tres capelles, tot i l’època en que van ser construïdes, segueixen la traça gòtica en la seva fase flamígera. La capella de l’evangelista sant Lluc es troba ubicada a l’absidiola lateral romànica del segle XIII.

A finals del segle XIV s’hi establí una confraria amb el nom del sant titular sota la protecció dels notaris de la ciutat. Allotja un bell exemplar de retaule barroc sobredaurat que data de 1679 i que emmarca un llenç pintat a l’oli amb la imatge del sant que ha estat atribuïda al pintor de Cornudella Josep Juncosa.


crossmenu