Cabildo Catedralici

Cabildo Catedralici

Catedral de Tarragona - Fachada

El Capítol de canonges de la Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primacial de Tarragona de Santa Tecla està format pels capellans nomenats per l’arquebisbe de la Diòcesi de Tarragona que cuiden del culte, la pastoral, la caritat i tot el que fa referència a la gestió de la Catedral.

Actualment, el Capítol catedralici de Tarragona està format per quinze canonges i quatre més d’honoraris.

  • Mn. Antoni Pérez de Mendiguren i Cros, Degà-president. c/e: dega.catedral@arqtgn.cat
  • Mons. Miquel Barbarà Anglès, responsable de la música i Mestre de capella
  • Mn. Josep M. Serra Roigé, responsable de l’organització del personal i del material per al culte
  • Mn. Josep Queraltó Serrano, Mestre de cerimònies
  • Mn. Joaquim Fortuny Vizcarro, Síndic segon
  • Mn. Manuel M. Fuentes Gasó, Canonge
  • Mn. Norbert Miracle Figuerola, Canonge
  • Mn. Joan Antoni Cedó Perelló, Canonge
  • Mn. Antonio P. Martínez Subías, responsable del patrimoni artístic i documental. c/e: patrimoni.catedral@arqtgn.cat
  • Mn. Joaquim Gras Minguella, Obrer
  • Mn. Jordi Figueras Jové, Canonge
  • Mn. Rafael Serra Abellà, Canonge
  • Mn. Josep Masdéu Aymamí, Administrador i Síndic primer. c/e: administrador.catedral@arqtgn.cat
  • Mn. Joan Miquel Bravo Alarcón, Secretari. c/e: secretaria.catedral@arqtgn.cat
  • Mons. Valentí Miserachs Grau, Honorari
  • Mn. Joan Roig Montserrat, Honorari
  • Mn. Víctor Montserrat Santamaria, Honorari
  • D. Alessandro Campanella, Honorari

Art i història. Espais de la Catedral

Catedral

El conjunt catedralici s’ubica en el lloc més elevat de la ciutat.

Museu Diocesà

Fundat per l’arquebisbe Antolín López Peláez en 1914.

Campanari

Aconsegueix una altura de 70 metres i conté 19 campanes foses.

Temenos

Descobreixi el mur porticat que envoltava el recinte de culte imperial.

Art i història de la Catedral de Tarragona

El conjunt catedralici s’ubica en el lloc més elevat de la ciutat, sobre un solar que ocupà, inicialment, un aquarterament dels exèrcits romans entorn del qual es va construir, paulatinament, la ciutat de Tarraco. L’edificació de la Catedral s’inicià a partir de l’any 1171, quan Hug de Cervellóarquebisbe de Tarragona, llegà en el seu testament una quantitat de diners per construir-la.

S’emplaçà sobre les restes de la denominada àrea sacra de culte imperial romà, construïda durant el segle I d. C. i que allotjava, segons determinats arqueòlegs, una gran plaça i el temple de l’emperador August. Sobre aquest indret, i a partir de l’any 475, s’erigí la primitiva catedral visigòtica de la que no se’n coneix cap vestigi en ser enderrocada amb ocasió de les invasions musulmanes de l’any 711.

La Catedral fou consagrada l’any 1331, sent arquebisbe de Tarragona i Patriarca d’Alexandria, l’Infant Joan d’Aragó. És considerada, per la seva grandiositat i solidesa, la primera catedral de Catalunya. Les seves naus allotgen, entre els contraforts, capelles que mostren l’evolució arquitectònica i estilística del recinte catedralici.

Pla de la Catedral

Descobreixi cada racó de la Catedral de Tarragona navegant per les diferents seccions dedicades a cada espai.

1. Façana
2. Nau central i laterals
3. Capella del Baptisteri
4. Capella de Sant Miquel
5. Capella de Santa Tecla
6. Capella de Sant Francesc
7. Capella de Santa Helena
8. Capella de Santa Llúcia
9. Capella de la presentació
10. Capelles del creuer deret
11. Capella de Sant Oleguer
12. Presbiteri
13. Altar major
14. Retaule major
15. Sepulcre de Joan d’Aragó
16. Absis i sagrari
17. Capella de Santa Maria o dels Sastres
18. Capella de Santa Bàrbara
19. Capella del Santíssim Sagrament
20. Capella de Sant Cosme i Sant Damià
21. Capella de Sant Joan Evangelista
22. Antiga Capella de Santa Elisabet
23. Capella del Sant Sepulcre

24. Capella Sant Fructuós
25. Capella de la Immaculada Concepció
26. Capelles dels Cardona
27. Cadiram del cor
28. Orgue
29. Creuer
30. Porta del Claustre
31. Claustre
Processó de les rates
32. Sagritia Major
33. Tresor
34. Capella del Corpus Christi
35. Sala capitular
36. Capella de Sant Ramon
37. Capella de Santa Maria Magdalena
38. Capella de la Mare de Déu de la Guía
39. Capella de la Mare de Eéu del Claustre
40. Capella de sant salvador
41. Capella de la mare de Déu de les Neus
42. Antic Refetor de Canonges
43. Audiovisual

Temenos

Els treballs arqueològics i la intervenció arquitectònica duts a terme entre els anys 2000 i 2003, van permetre treure a la llum una part significativa del temenos, el mur porticat que rodejava el recinte de culte imperial datat al s. I d.C. Situat al costat nord del claustre actual, aquest mur està format per grans carreus de pedra i disposava de tota una sèrie de finestres (fenestrase) destinades a il·luminar l’interior del porticat. 

La cara que donaria a la gran plaça estava decorada amb grans plaques de marbre (els encaixos encara són visibles al mur conservat dins el Museu Diocesà) mentres que la cara que donava a l’exterior es va deixar amb els carreus a la vista.
Posteriorment, al s. XII s’integra dins la construcció de la Catedral, donant lloc a una gran sala que encara conserva les arcades i on podem apreciar una de les fenestraseconvertida en una porta paredada en construir la galería del claustre.

Catedral de Tarragona - Temenos
Santa Tecla la Vieja

Santa Tecla la Vella 

Situada a l’angle extrem de la part oriental del conjunt arquitectònic de la Catedral, amb un jardí al davant que fou l’antic cementiri. Es va construir a la primera meitat del segle XIII.

En el seu interior, en un arcosoli practicat al mur de l’evangeli, es troba la sepultura de marbre blanc que se suposa pertany a l’arquebisbe Bernat d’Olivella (+ 1287).

Tapissos

Destaca el tapís anomenat de les Potestats o de “La Bona Vida”, teixit en el segle XV als tallers d’Arràs (França), de grans dimensions (4,65 x 10,65m), que fou donat per l’arquebisbe Gonzalo Fernández de Heredia al final del segle XV.

Un fragment de tapis flamenc de l’inici del segle XV continua la col·lecció, que es completa amb els dos tapissos de la Història de Josep donats per l’arquebisbe Alfons d’Aragó al començament del segle XVI (fets a Brussel·les en el segle XV). El cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta va fer donació en el seu testament (1575) de diverses sèries: els quatre tapissos anomenats “de verdures” (fets a Enghien o Oudenaarde, Països Baixos, en el segle XVI), els tres tapissos de la Sèrie de David (fets a Brussel·les en els segle XVI), els vuit tapissos de la sèrie de Tobies (fets a Brussel·les en el segle XVI) i els cinc tapissos de la sèrie de Samsó (fets a Brussel·les en el segle XVII).

El canonge Dídac Girón de Rebolledo va fer donació en el seu testament (1682) dels vuit tapissos de la sèrie de Cir (fets a Brussel·les en el segle XVII), dels deu tapissos de la sèrie dels Proverbis (fets a Brussel·les en el segle XVII) i dels vuit tapissos de la sèrie de les Dones Cèlebres (fets a Brussel·les en el segle XVII).

Es completa la col·lecció amb dos rebosters dels segles XVI i XVIII i amb el pany mortuori brodat de Pere Anton d’Aragó (fet a Roma en el segle XVI) procedent del monestir de Poblet.

Skip to content