La catedral basílica de Santa Tecla a Tarragona està situada a la zona més alta de la ciutat, pel fet que constituïa el símbol del poder de l’Església i per la seva capacitat econòmica a l’Edat mitjana.
Es tracta d’un temple que ha rebut nombroses aportacions arquitectòniques al llarg de la història, i en ell s’han barrejat diferents estils artístics. La façana oriental destaca pel gran volum de l’absis central, amb un sòcol de dents de serra i una filera d’arcs cecs.
Servei de videoguía amb realitat augmentada
La Catedral de Tarragona s’ha tornat molt popular entre els seus seguidors. Fins i tot, s’ha ofert un servei exclusiu de videoguía, que incorpora text, àudio i vídeo durant la visita. A més, utilitzen vídeos amb vol de dron i un sistema de realitat augmentada. D’aquesta manera, es crea una experiència en profunditat al voltant de la història i l’ art del monument.
Ana Ferrero de Reviewbox.es, i experta en el desenvolupament de la indústria 4.0, destaca que implementar aquest tipus de tecnologia en el recorregut, enriqueix una experiència ja que aporta coneixements rellevants sobre l’entorn que envolta a l’usuari. ‘’La Realitat Augmentada ens permet agregar diferents capes d’informació visual del món que ens envolta. És una eina tecnològica basada en principis de recerca documental, per tant, la seva incorporació en monuments i espais històrics com la Catedral de Tarragona és totalment necessària’’, afirma.
Barreja d’estils artístics
La catedral compta amb una planta similar als edificis de la mateixa època, com l’església del Monestir de Sant Cugat. Quant a la seva secció longitudinal, les naus estan separades per arcs apuntats i pilars cruciformes. Les finestres guarden detalls pertanyents al romanticisme.
El mur occidental del tancament del cor va ser desmantellat a la meitat del segle XX i a l’actualitat es situa al Museu Diocesà. No obstant això, encara romanen els murs laterals, els que compten amb dues capelles cadascun. El cadirat que datava del segle XIV ha estat substituït per l’actual.
Quant a les quatre cadires pontificals, aquestes van ser fabricades al 1534, en temps del bisbe de Nicópolis. S’atribueix la seva elaboració als escultors francesos Jean de Tours i Henri de Bourgogne.
Sobre el cimborri, té forma octogonal. L’estructura del mateix va ser copiada temps després pel monestir de Sant Cugat del Vallès. D’altra banda, els capitells grafiquen imatges d’animals fantàstics, feres batalles, caps de lleó, flora… Tot això correspon al segle XII, la primera fase de la construcció del temple.
Per als romàntics, la capçalera guarda totes els trets de l’època, i poden apreciar-se a l’absis central, els capitells i els arcs. A més, tenim un gran paviment construït al segle XIII, el qual està format per plaques de pedra i marbre de diferents colors i que grafiquen dibuixos geomètrics.
El presbiteri del temple es caracteritza per les seves finestres tipus espitllera a la part inferior. En total són set finestres laterals amb vidrieres que, en principi, eren gòtiques a la part superior.